Introducció
Benvinguts i benvingudes a la pàgina web del grup de treball per l'anàlisi del desenvolupament i la implementació d'una Assemblea Ciutadana del Clima a les Illes Balears.
Des de maig a setembre del 2021, un grup de professionals coordinats i coordinades des de la Universitat de les Illes Balears (UIB), i a través de la Fundació Universitat i Empresa (FUEIB), s'ha encarregat d'elaborar un estudi per analitzar la viabilitat, pertinència i possibilitat de creació i posada en marxa d'una Assemblea Ciutadana pel Clima a les Illes Balears. Aquest estudi compta amb el finançament i suport de l'European Climate Foundation.
Els resultats d'aquest estudi es faran públics al llarg del mes de setembre de 2021 i es posaran a disposició del públic interessat a través d'aquesta plataforma.
Les Assemblees Ciutadanes del Clima
El canvi climàtic és un fenomen que opera en el present i constitueix la major amenaça per a la humanitat durant el segle XXI i, si no s'actua a una velocitat sense precedents, ho serà també en els segles venidors. Malgrat que el canvi climàtic és un fenomen global, els seus impactes són locals i de diversa índole: socials, econòmics, ambientals, etc. Per això, els diferents governs han de prendre mesures per abordar aquest gran repte que vagin encaminades a aconseguir la neutralitat climàtica acompanyant-se de mesures de mitigació, adaptació i resiliència. Aquestes mesures interpel·len agents com els empresarials però també a la ciutadania.
Les assemblees ciutadanes de el clima constitueixen una eina innovadora que combina la democràcia deliberativa i la democràcia aleatòria per millorar i complementar la democràcia representativa sense que suposi una ofensa a l'activitat de les institucions democràtiques vigents. "Democràcia deliberativa" perquè la pròpia assemblea consisteix a reunir una part representativa de la ciutadania que, a través d'un procés informat per experts, és capaç de proposar mesures encaminades a l'acció climàtica. "Democràcia aleatòria" perquè aquests ciutadans són seleccionats aleatòriament partint d'una mostra estratificada per criteris com edat, gènere, nivell d'estudis, etc.
Així, les assemblees ciutadanes de el clima que s'han realitzat en altres països de l'entorn europeu suposen una eina innovadora per fomentar la participació pública en l'elaboració de polítiques públiques, per recuperar la confiança en les institucions, per disminuir la polarització en qüestions climàtica i per resoldre situacions de bloqueig polític en aquesta matèria. Tot això sense oblidar que la transició ecològica en la qual ens hàgim immersos ha de ser socialment justa i garantir el benestar de les generacions futures.
Tot i que la majoria d'assemblees ciutadanes de el clima han tingut lloc a l'escala estatal, institucions com el Panell Intergovernamental d'Experts en Canvi Climàtic (IPCC, per les sigles en anglès) han posat de manifest que és necessari que la governança en tant a les polítiques climàtiques no només resideixi en el nivell nacional, sinó també en el subnacional. Això es deu a nombrosos motius com la distribució competencial en matèria de medi ambient o energia, o el foment de la participació ciutadana en l'acció climàtica en els diferents nivells de l'administració. En aquesta línia, la realització d'una assemblea ciutadana de el clima a les Illes Balears suposa un exercici pioner en el context estatal i europeu. Així mateix, pot constituir un exercici clau per proposar mesures que ajudin a assolir els canvis dràstics que han de produir-se a una velocitat sense precedents que són necessaris per mitigar i adaptar-nos a el canvi climàtic, tal com ha indicat l'IPCC en el seu recent informe.